Wednesday, May 17, 2006

Dossier de primavera

Dossier de primavera
I
Ja torna a entrar la primavera
per la sala d’espera,
l’empeny el cicle natural
per apadrinar la floració d’aquesta anyada,
per combatre foscors a les nostres contrades,
per reintentar el disseny de l’aire càlid
i el vell diagrama del retard crepuscular.


II

Ens porta llum a dojo.
I aigua del desgel.
I de l’any nou una festa
a l’antiga cultura persa.
I flors d’harmonia declarada
pels fruiters i els prats d’alçada.
I el saber-nos vulnerables
als fenòmens que l’atzar ens regala.
I tornar a voler respirar
al ritme de cada nova albada.
I de nou mirar al cel
per endevinar que l’equinocci,
-malgrat certes malintencionades opinions-
ens dibuixa l’esperança
en vies il·luminades pels raigs
generosos de l’astre solar.



III

Obrir les finestres al matí
per llençar els papers esgrogueïts.
Obrir les finestres al matí
perquè entri el refilar
del tallarol de casquet,
l’aroma de les herbes,
el vent de pluja si s’escau
o el sol ja apaivagat de mitja tarda.
Obrir les finestres.



IV



Combatre amb indiferència l’astènia,
restituir al portal de casa
el cartell de benvinguda,
sentir la ràdio que sona al celobert,
sopar un remenat d’espàrrecs
i passejar del bracet de l’emepetres.


V
Recitar amb l’embranzida de la vida
els noms de les noves espècies trobades a Borneo
que han existit, com les de sempre, tot el temps d’abans.
Descriure l’espera del record.
Descriure el desig de l’oblit.
Descriure el record de l’espera.
Descriure l’oblit del desig.
I recordar que ens queda la paraula
per a exiliar del cervell els fracassos hivernants
i desterrar els malsons ja caducats.

VII

I anar acumulant els estris inservibles
per fer gran la foguera de San Joan
quan l’estiu destitueixi el reeixir primaveral.

Confessions


Confessions per llegir en silenci


M’incomoden els adults que pregunten massa,
m’incomoden els infants que no pregunten res.

M’incomoda la ferum de determinats perfums.

M’incomoden les al·lusions als inútils de la jet set,
m’incomoda la ignorància envers alguns talents,
m’incomoden el tòpics lemes de vida dels ignorants,
m’incomoden certs fútils comentaris dels savis banals.

M’incomoda que opinis sobre qui tens al davant
sense conèixer el seu historial.
M’incomoda que opinis sobre qui tens al davant
sense conèixer les trampes del teu propi estil col·loquial.

M’incomoda que parlis del que no saps.

M’incomoden els mots dels miserables amb nul·la dignitat
que argumenten amb demagògies basades en la falsedat,
que es mouen en l’aiguabarreig de dades, dogmes i actes de fe,
que confonen als seus fidels amb màscares de ser sincers.
M’incomoda un exemple paradigmàtic anomenat Acebes.

M’incomoden certes prevalences a moltes converses.
M’incomoden els dominis de les marques i llurs derivats prestigis.
M’incomoden quasi tots els prejudicis.
M’incomoden les justificacions escalabrades.

I certes expressions errades:
-ous estavellats en lloc d’ous estrellats a la carta d’un restaurant.

M’incomoden els que raonen cridant
i els que criden per raonar.

M’incomoden els que trepitgen amb pas de general,
els que neguen les evidències,
els que boicotegen drets consolidats,
els que trenquen equilibris relacionals,
i els cotilles convencionals.

M’incomoden els que fan un llistat
de les seves percepcions sobre les incomoditats.

M’incomoden que m’incomodin certes trivialitats.
M'incomoden que es trivialitzin les veritats.
M'incomoda la profusió de les banalitats.
I m'incomoden també la vulgaritat,
el fum dels puros, els conformistes i la precarietat.







Tuesday, May 16, 2006

Pels laberints

Passegem pels laberints
sense més esma que la inèrcia,
satisfetes d'anar tirant
descloent flocs d'essència,
olorant les flaires del matí
i recordant les pedres del camí.
Passegem.

Monday, May 15, 2006

Tant de temps

Tant de temps

S’obre el dia avui
amb intensa llum solar:
atorga vida al color,
revifa una eterna remor,
abdueix del present l’efímer
i ens aboca al millor port .

Tantes hores de foscor
amb el fred ficat als ossos!
Tant de temps dubtant del món,
tant de temps dubtant de tot.

I mirar al cel voltant a dalt el cap
rebent al front la llum més clara,
la calor de totes les primaveres
i la certesa del so que pervindrà
inserint cadència a l'afer més quotidià.

Mirar-lo enllà, enllà, enllà.