Alzeimer poètic

I. Fugida

Saviesa acumulada,
vas fugint per les finestres.
Records de la vida meva,
marxeu agranats pels vents.
Imatges del passat,
emigreu qui sap a on.

A mi em marxen poc a poc
les imatges, els records i la saviesa.
A vosaltres us abandonaran de cop,
quan us arribi, tard o d’hora, la mort.

II. Glop

Ara sóc només un gos,
abans jo era en Glop.
Un nom tant elegant
que l’amo em va posar!
Ara no el pot ni recordar.

Ara sóc només un gos,
abans jo era en Glop.

Ja no em dóna el menjar,
ja no em crida per jugar.
Jo l’ensumo quan camina,
i me’l miro quan sospira.

L’amo està molt ensopit,
ja no encén el llum de nit;
sort té l’amo cada dia,
que l’acompanyo jo al llit.

Abans jo era en Glop,
ara sóc només un gos.

III. La cullera



Ja no sé si he de menjar
panellets, torrons o coca,
ja no sé si he de vestir
l’abric, xal o pijama,
ja no sé si és matí o tarda,
ja no sé de qui és la casa...

I tot va començar
guardant una cullera
al calaix de la nevera,
i com que ja no sé comptar,
no recordo quants anys fa.

IV. L’oblit

Com el forat
xucla
l’aigua bruta
de la pica,
l’oblit
s’empassa
els records
i el sentit.

I una canonada
col·lectiva
recollirà
amb anonimat
vivències
i herències
que mai ningú destriarà.

V. Pregunto

Em dedico a preguntar,
i no sento les respostes:
les dius, i ja són mortes.

Jo vull creure que pregunto
perquè escoltis una veu
que no ve del pensament,
és el cruixir d’un sentiment.

Em dedico a preguntar,
i no sento les respostes:
les dius, i ja són mortes.