La meva petita pàtria

La meva petita pàtria,
seu de teoremes il·luminats
per tertúlies siderals.

La meva petita pàtria,
porta oberta a en Labordeta,
a camins de pols i herba
sentint a cau d'orella
cantar suau l’Aute poeta.

La meva petita pàtria,
bressol de fang,
naufragi a l'oceà,
pluja, vent de llevant,
les aurores boreals,
bunyols de l’Empordà
i gegants de festa gran...
i un borinot voltant la malva
i al genoll incrustada sorra de l’era
i el record d’una albada feta somni
i el polsim a les sabates
i la pell a frec d’una besada
i una ombra fugissera al passadís
i el Beaujolais d’antuvi als llavis.

De nit

De nit


Se'ns fa de nit massa sovint,
cada dia una vegada.

I és així com la foscor
envaeix nostra mirada
i a l'aire arriba la fredor
en abaixar el cap
amb la cara resignada.

Però si de cop els ulls
ens giren el gest amunt
veurem com baixa del cel
la càlida llum d’algun estel
que fa dins la foscor una esquinçada.

Cançó de tardor

CANÇÓ DE TARDOR




Heu fet ja la verema?
La vinya no té raïm,
és el most a la bodega
i aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?
Anem a arreplegar castanyes?
Busquem pinyons i ametlles,
que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,
Cremarem la llenya seca;
necessitem caliu a prop,
que aviat s’amaga el sol.