Lliscar pel món

Lliscar pel món


com qui no vol.












Ser llum gris discreta


filtrant la veu secreta


de les hores sense nom,


ser la llum que tamisa


las tardes fredes


preludis de nits incipients.












I perdre's entre mirades


i abandonar la identitat


per ser ja foscor


i no ser ni llum


ni llum gris


ni llum gris discreta.










Ser sols foscor sense pietat.






No marcar ja siluetes


ni destacar subtils tons astrals


esborrar relleus superficials,


les arrugues dels rostres


i les emocions més viscerals.
















Lliscar pel món


com qui no vol.




La llum del sol.

Les festes d'hivern

Ens xuclen les festes d'hivern
a un món de vidre i màgia
amb velles partitures entre miralls,
i el trencadís d'una memòria viva.

Ens xuclen a altres temps,
a temps de pollastre farcit
i tènue sobretaula,
als passadissos estrets
d'una infància feta de teranyina
sublim i ben bastida
per les cantonades de la vida.

Ens xuclen les festes d'hivern.

Un dia

Un dia arribarà el fred
que ens amararà el rostre
dins l'espill etern.

Quedarem sense alè,
i els cucs faran via...