Són difícils els límits,
indefinides les línies,
no saps on acaba el teu ésser.
On són les fronteres del món?
S’esmicolen llindars.
I la llum barreja les parcel·les col·laterals,
esborra vides privades
i tamisa paletes que el caprici instal·la al cap.
T’abraça la llum quan s’apaga,
fa insomnes les nits,
allunya traïdora els somnis.
T’ubica la foscor
de nou rere els vidres
i el silenci esdevé por
a trobar-ne un dia els límits.