Ja comença el calendari a ser amo del destí,
ja ens aboca el dia a dia a no haver de decidir,
que els camins coneguts ens atrapen
dins un laberint de sortir, anar i venir.
I ens persegueixen les setmanes,
s'amunteguen al damunt
del saber-nos piltrafes de titelles
dormitant sempre al bagul.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment