La roca, de granit rosat,
rep el bany etern del mar;
mig enfonsada a la sorra,
impertèrrita i brillant.
De nit, sota la lluna.
De dia, sota el sol.
Sovint i a una hora qualsevol
sota les gavines que aixequen el vol.
I els seus convidats,
petites colònies de musclos petits
s’apinyen gelosos de germanor
i de ball constant a ritme de cop d’ona.
Passen els anys,
la roca de granit rosa llueix igual;
rebent el bany etern del mar;
mig enfonsada a la sorra,
impertèrrita i brillant.
Sunday, November 20, 2005
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment