Tots els sorolls de la nit
amb la foscor s’amplifiquen,
ressonen forts i fan por
mentre desperten l’insomni.
És la pròpia por la que espanta.
Ens rasca per dins,
fa un buit a la panxa,
ens accelera els batecs,
dibuixa monstres al cap,
ens fa perdre la calma...
I el cor se’ns escapa.
I la suor ens aclapara.
I una remor exterior
ens tendeix una trampa,
qualsevol cosa ens espanta,
tenim por de la por
i qualsevol sensació .
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment