Wednesday, May 17, 2006

Confessions


Confessions per llegir en silenci


M’incomoden els adults que pregunten massa,
m’incomoden els infants que no pregunten res.

M’incomoda la ferum de determinats perfums.

M’incomoden les al·lusions als inútils de la jet set,
m’incomoda la ignorància envers alguns talents,
m’incomoden el tòpics lemes de vida dels ignorants,
m’incomoden certs fútils comentaris dels savis banals.

M’incomoda que opinis sobre qui tens al davant
sense conèixer el seu historial.
M’incomoda que opinis sobre qui tens al davant
sense conèixer les trampes del teu propi estil col·loquial.

M’incomoda que parlis del que no saps.

M’incomoden els mots dels miserables amb nul·la dignitat
que argumenten amb demagògies basades en la falsedat,
que es mouen en l’aiguabarreig de dades, dogmes i actes de fe,
que confonen als seus fidels amb màscares de ser sincers.
M’incomoda un exemple paradigmàtic anomenat Acebes.

M’incomoden certes prevalences a moltes converses.
M’incomoden els dominis de les marques i llurs derivats prestigis.
M’incomoden quasi tots els prejudicis.
M’incomoden les justificacions escalabrades.

I certes expressions errades:
-ous estavellats en lloc d’ous estrellats a la carta d’un restaurant.

M’incomoden els que raonen cridant
i els que criden per raonar.

M’incomoden els que trepitgen amb pas de general,
els que neguen les evidències,
els que boicotegen drets consolidats,
els que trenquen equilibris relacionals,
i els cotilles convencionals.

M’incomoden els que fan un llistat
de les seves percepcions sobre les incomoditats.

M’incomoden que m’incomodin certes trivialitats.
M'incomoden que es trivialitzin les veritats.
M'incomoda la profusió de les banalitats.
I m'incomoden també la vulgaritat,
el fum dels puros, els conformistes i la precarietat.







No comments: