La primera nit d'estiu

S’ha escurçat la nit,
és la foscor més breu que regna
per deixar pas d’immediat
a la llum del dia clar.

La lluna s’ha amagat
l’han fos els núvols negres.
Han fugit també els estels
d’un sostre a ras del cel.

I és la boira permanent
que s’enganxa al meu cervell
per esborrar el festeig
entre el fred i el seu hivern.

I és la calor que retorna
feta suor i desig de gel,
amb sabor d’altre estius
gastats per sobre els mapes.

I és aquella xafogor
amb color de vapor d’aigua
que m’enganxa avui els peus
a la pell de les sandàlies.

I és l’estiu un temps aquí obligatori
que ens col·loca a un purgatori
de sentir aquella abraçada
del sol fet raigs de marinada
sobre la roca esmicolada
allargant les ombres al capvespre.

I sentirem grinyolar branques
i cantar les aus de pas
mentre el vent aixeca gotes
d’una pluja que pintarà el cel de blanc;
d’aquella que és freda i espanta
perquè porta trons i llamps.

I ens estirarà cap el mar
per nedar entre les escumes
i mirar lluny, enllà, enllà,
tot amanint la vida amb llums blaves.

I els veïns de l’escala
comentaran a l’ascensor
que aquest any fa molta calor
que sembla dels últims el pitjor.
No recorden que això és cíclic...
i avui és la primera nit.


La primera nit d’estiu,
la foscor més breu que regna
per deixar pas d’immediat
a la llum del dia clar.

Que aquest estiu...

Que se’ns ompli de colors el tros
i plogui cada albada
quan bufi el vent del nord
tot veient o no com surt el sol
definint allà sempre un horitzó.

Que aquest estiu
ens col·loqui la suor
com si fos una antiga remor,
que ens obri la porta
dels prolegòmens fets enyor,
que ens dilati els dies,
que ens erosioni les pedres del ronyó,
que ens sedimenti sublims records,
que ens faci gota enorme de tempesta
sota el tro més groller dels meteors,
que ens pinti el cel de molts colors...

Que aquest estiu
i ses llunes plenes
omplin de flors als pobles les finestres,
buidin les teranyines dels racons
i els cofres de polseguera devinguin sols il·lustracions,
col·loquin veritats gegants als mots,
silencis desitjats plens de projectes,
silencis projectats plens de desitjos,
desitjos silenciosos plens de projectes,
projectes silenciosos plens de desitjos,
desitjos projectats plens de silencis
i projectes desitjats fets realitat.

Ja ha arribat l'estiu

Ja ha arribat l’estiu:
les ales de la sequera
el fan volar penós
pels camps com una fera
que amenaça amb el foc.

Assedegada està la terra,
afamada cada llavor
i el ressol cada vesprada
esdevé nit de calor.

A diari quatre gotes
per embrutar-ho tot;
quan plogui aigua neta
faran les plantes una festa,
cada jardí una celebració,
els boscos una cantata
i els carrers balls de frescor.

Obrim portes i finestres!
Obrim-les a un demà millor
farcit de fruits generosos
i collites d’abundor.

I quan arribi el fred polar
amb les nevades més intenses
tindrem les despenses plenes
i a les escletxes del record
enganxada aquesta xafogor
per desitjar amb delí
el clima fet dolçor
de les últimes primaveres
o de qualsevol tardor.

( Tal vegada la memòria
serà un pou d’oblit
i en superfície sols
patirem el fred sobre la pell
més cru i gèlid del hivern).

Ja ha arribat l’estiu...