Se'ns escapa un any

Se’ns escapa un any
envellint en nits de gebre
fruint d’albes contades.
Se’ns escapa un any
que la historia ja ha guardat
als arxius de la memòria.
Se’ns escapa un any,
flueix fluid i s’esmicola
entre dotze gotims de raïm
embolicats en bosses de cel•lofana
i el càlid comiat de les campanes,
o entre un plat de llenties italianes
i l’esclat del tap d’una ampolla de cava...

Deixem-lo anar!,
que rodi la bola,
que ballin les bombolles del “spumanti” a Praga
que esclatin a Portugal els focs artificials,
estrenarem amb hores de diferència agendes i calendari
els humans alfabets "civilitzats" d’aquest Planeta,
ens pujaran el sou un poc per cent sempre precari,
reviurem de nou fins que arribi el nostre aniversari
i ens sortirà la fava al tortell de reis
i el gener serà llarg i fred i fosc i espès
i obrirà pas a un febrer acostumat al hivern
i amb un dia vint-i-quatre per fer una calçotada
i ens portarà l’eclíptica solar de la gelor una escapada
amb llums de primavera fins ben entrada la vesprada
i passarà març conduint el temps cap a l’abril
i arribarà un maig florit i clar
de climatologia una mica esbojarrada
per anar cap al juny de les revetlles
i una calor primerenca que ens durà en safata
el solstici de les jornades més llargues
i les nits més escurçades de l’hemisferi
i la calitja i la vida a l’aire lliure de juliol
i la suor de la festa major amb l’agost
i l'esperat peregrinatge per cultures i aeroports
i la tardor amb fruits secs i bolets
i la fresca ponderada del setembre i de l'octubre
i la castanyada amb ventada del novembre,
i de seguida el desembre
per poder fer el pessebre
i dir això ben alegre:

Se’ns escapa un any
envellint en nits de gebre
fruint d’albes contades.
Se’ns escapa un any
que la historia ja ha guardat
als arxius de la memòria.
Se’ns escapa un any,
flueix fluid i s’esmicola
entre dotze gotims de raïm
embolicats en bosses de cel•lofana
i el càlid comiat de les campanes,
o entre un plat de llenties italianes
i l’esclat del tap d’una ampolla de cava...
Deixem-lo anar!,
que rodi la bola.

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Trilogia del solstici

I. Solstici d’hivern

L’aviram del galliner
ha foradat per fi la tanca
i ha fugit com un vesper
emparant-se avui en la nit;
impunitat servida així
pel solstici d’hivern,
enguany amb lluna nova
(la més llarga, la més fosca).

S’han salvat les pulardes,
els pollastres del corral,
les gallinetes i els galls
d’un traspàs que era anunciat.

Què endraparem aquest Nadal?
Ha fugit de nit tota la carn!

Ha fugit, com fuig la sort de la vida dels pobres,
com fugen dels agnòstics les benediccions,
com fuig el crit trencant tots els silencis,
com s’esvaeix el temps quan el món se’ns fa infinit.

Menjarem enguany les esperances,
menjarem aquest Nadal els bons desigs,
brindarem plegats per l’aviram
i ens farem o no vegetarians.



II. Llums

A les portes del Nadal,
quan s’acaba l’any
i l’esma ens empeny amb afany
arriba el portal del hivern i son inici,
arriba triomfant la data del solstici.

Llum de dia declinada,
llum de tarda esmorteïda,
llum de nit esfereïda.
Fred, foscor, esglai,
buscar-li a la gelor una sortida.






III. Fosc el solstici

Solstici fosc
lluna nova,
la fe a prova.
Tapat el cel
sense estels.

Fosc el solstici,
nova la lluna,
desapareguda.
El cel tapat,
estels de glaç.

La nit serà molt llarga
i la foscor es farà infinita.
Fins que retorni la llum del dia,
la nit serà molt llarga
i la foscor es farà infinita.