Ja ha arribat l'estiu

Ja ha arribat l’estiu:
les ales de la sequera
el fan volar penós
pels camps com una fera
que amenaça amb el foc.

Assedegada està la terra,
afamada cada llavor
i el ressol cada vesprada
esdevé nit de calor.

A diari quatre gotes
per embrutar-ho tot;
quan plogui aigua neta
faran les plantes una festa,
cada jardí una celebració,
els boscos una cantata
i els carrers balls de frescor.

Obrim portes i finestres!
Obrim-les a un demà millor
farcit de fruits generosos
i collites d’abundor.

I quan arribi el fred polar
amb les nevades més intenses
tindrem les despenses plenes
i a les escletxes del record
enganxada aquesta xafogor
per desitjar amb delí
el clima fet dolçor
de les últimes primaveres
o de qualsevol tardor.

( Tal vegada la memòria
serà un pou d’oblit
i en superfície sols
patirem el fred sobre la pell
més cru i gèlid del hivern).

Ja ha arribat l’estiu...