Que aquest estiu...

Que se’ns ompli de colors el tros
i plogui cada albada
quan bufi el vent del nord
tot veient o no com surt el sol
definint allà sempre un horitzó.

Que aquest estiu
ens col·loqui la suor
com si fos una antiga remor,
que ens obri la porta
dels prolegòmens fets enyor,
que ens dilati els dies,
que ens erosioni les pedres del ronyó,
que ens sedimenti sublims records,
que ens faci gota enorme de tempesta
sota el tro més groller dels meteors,
que ens pinti el cel de molts colors...

Que aquest estiu
i ses llunes plenes
omplin de flors als pobles les finestres,
buidin les teranyines dels racons
i els cofres de polseguera devinguin sols il·lustracions,
col·loquin veritats gegants als mots,
silencis desitjats plens de projectes,
silencis projectats plens de desitjos,
desitjos silenciosos plens de projectes,
projectes silenciosos plens de desitjos,
desitjos projectats plens de silencis
i projectes desitjats fets realitat.