Thursday, July 20, 2006

Primer recull de subtileses, evidències i estereotips

Primer recull de subtileses, evidències i estereotips
Primer recull de subtileses, evidències i estereotips
Primer recull de subtileses, evidències i estereotips
Primer recull de subtileses, evidències i estereotips
Primer recull de subtileses, evidències i estereotips
Primer recull de subtileses, evidències i estereotips
Primer recull de subtileses, evidències i estereotips
Primer recull de subtileses, evidències i estereotips










J U L I O L 2 0 0 6 I B M

Caminarem a pas compassat


Caminarem a pas compassat
amb el ritme d’un pols universal,
la pressa dels segles de l’esdevenir
i el desig de lluitar contra les ignoràncies,
l’oblit d’antigues i inútils heroïcitats
i les rimes que ens fan surar la vida
per la diària realitat.



Cobalto

Cobalto está hoy el mar, denso, nítido.
Precisión de tiralíneas en el horizonte
el cielo es acuarela transparente,
casi cristal velado e iridiscente.

La cala, ficción de luz,
arena blanca. Geología japonesa:
rocas zen cayendo al agua.
Masa boscosa negra y verdosa,
variable, móvil, nítida, hermosa.

Cada rato un aspecto,
cada hora cambia la cala,
cada jornada tan variada…
Nunca jamás está igual
este mar en su fase estival.




Ens controlen


S’ha disfressat el mar
d’estany emmirallat;
sota la calma matinera
ha obviat sa dansa marinera.

Contemplem tanta immobilitat
una gavina riellera,
quatre peixos mal contats
uns núvols desdibuixats
i el meu deliberat esguard.

I ens controlen, ho endevino,
uns monticles emboscats
que cauen dissimulats
fets roques sobre el mar.

Ens controlen.



Es un lujo acuático


Es un lujo acuático
sumergirte y salpicar,
ocultarte en la transparencia,
devolver tu carne al mar.

Nadar, nadar, nadar…

Y recordar a todas las alfonsinas
cuando decides salir del agua
y caminar.




Fonedissos


Quan l’entorn és transparent
s’han fos en un color inexistent
el mar el buit i el cel.

Sense horitzó ni ombres ni relleu
ni fugues ni límits ni perspectiva
queda sols un pla fet de calima
com a una peli de fluids imaginaris
a un planeta de ficcions moleculars.

És un estat del temps o res,
és una percepció irrepetible
gronxant la mirada
per un tall de seda ingràvida,
aturada per la sorra d’un rellotge fonedís.

Fonedís l’espai, fonedís el temps,
fonedís “On sóc?” fonedís “Què és?”

I al voltant, un silenci volcànic.






Llums




Veiem moltes llums al cel,
les ha penjat la nit.
Enlluernades lluna i estels
fugen cada albada
quan el sol creixent
al matí les apaga.

Només amb la foscor
es fa evident l’existència
de lluna i estels i sa presència.

I és així com l’entorn
desdibuixa siluetes
fins a esborrar l’aparença
d’entitats amb contínua essència.













Massa lluminària



Massa lluminària exterior,
no veig bé la pantalla!

Tancaré de dia l’ordinador
i agafaré un boli i un bloc
per escriure amb cal·ligrafia
una garlanda de mots
amb ganes de ser poesia.




Me guarda la vuelta el bicho


Me guarda la vuelta el bicho,
se esconde cuando salgo a mirar:
desaparece al instante cuando me ve pasar.

Cuando disimulo mi presencia,
me oculto tras las cortinas
y sigilosa contemplo el exterior
veo el mirlo más negro del mundo, ¡señor!.

No entiendo tanto temor,
pues jamás le di muestras
de tener con él mala intención.



Se bañan los colores


Se bañan todos los colores en el mar.
Blanco puro, blanco luz, blanco brillo,
blanco espuma, blanco estudio.
Cada blanco corona una ola
y se emborrachan los blancos con grises y azules,
con todos los azules que el cielo le quiere al mar conceder.

Y el plomo endurece con brillos fugaces
mecidos sobre el agua cada atardecer
mientras rosados, violetas y algún azafrán
vienen con los platas y oros de piratas
a bañarse a diario en el agua del mar.

Son las luces, las miradas,
son los colores pinturas de sal.
Son las luces, las miradas,
son los atardeceres, el sol sobre el mar.



Un trèvol


Li busco quatre fulles a un trèvol afortunat
que sortiria així veloç del seu anonimat.

No comments: