Thursday, July 20, 2006

Tractat de la futilesa

Tractat de la futilesa



(De lectura prescindible.
Negligible)


XV poemes col·locats per ordre alfabètic




IBM, juliol 2006



I. Art o artesania ?


Ens dibuixen els mots idees
i les pinten d’esperances
els colors primaris del desig.

Les envernissen el pas dels dies,
les angoixes i les vulnerabilitats.


II. Cada dia

Podem soterrar un record,
oblidar un malson
improvisar un afany
per seguir empaitant la lluna.

Cada dia.




III. Com l’aire que respirem




Quan declina el temps ses vel·leïtats,
quan s’atura tota la pressa suaument,
quan silenciós escala fet fantasma el vel
que tamisa qualsevol de les identitats,
quan la insignificança pren de sobte entitat
és ja hora d’anar deixant la porta oberta
a la subtilesa més extrema,
a la remor que varem arxivar anys enrere,
als silencis de l’enyor
i a les aromes primerenques que aixopluguen la memòria.

I tanmateix podem considerar la creença
en una ancestral i ben triada art endevinatòria,
doncs la incrèdula gent del carrer necessitem
tòtems de fe arrelats a la nostra terra
allunyats d’esglésies posseïdores de dogmes paradoxals.
Necessitem art i cultura,
necessitem espais de discussió,
necessitem ensumar tota la gamma dels grisos,
necessitem manifestar els dubtes malgrat siguin només dubtes,
necessitem com l’aire que respirem vies de creació
i mots que ens posin veu a l’acordió de les pensades.




IV. Desgraciades les formigues



Les formigues espantades
totes desorientades
passegen embogides pels meus peus
sense camins, sense fileres.

I m’aixeco saltant desaforadament:
és immediata ma resposta a la invasió.

Molesta, ofesa.

Desgraciades les formigues,
que primer les he molestat jo.

Desgraciades les formigues,
que primer les he ofès jo.




V. Encabirem. O no



Encabirem el cotxe entre les ratlles blanques,
encabirem els mitjons emparellats al calaix,
encabirem el cos al seient de l’aeroplà.
Però mai encabirem mai enlloc el saber, el vent,
les il·lusions, l’esforç, la pena, l’oblit, la fe,
la fressa de la nit, el dir mai més, els sons de fora,
els de dins, el retorn, un terratrèmol, la sorra...





VI. Han passat pel teu carrer


Han passat pel teu carrer
gimnastes, compradors,
domadors i traginers,
i una gamma infinita
de persones i cervells.

I han quedat flotant idees
que algú anava paint
caminant per la vorera
o travessant el pas de zebra.

I ha quedat a la façana més vistosa
com la pluja als núvols enganxada
la corrua de paraules amb galvana
pronunciada pels vianants.






VII. Lluitarem



Lluitarem cada matí contra la mandra
desempallegant-nos a empentes virtuoses
de retalls pesants d’una son encara abrupta.

És la primera feina de cada dia.

Feina diària carregosa
vertebrada per moments
que ens deixen orfes poc a poc
(alhora massa de cop)
d’aquell ja oblidat bressol dissenyat per levitar
les obligacions i els compromisos ineludibles.

Lluitarem cada matí per fer front a les hores ferides,
per fer front a un munt de preguntes banals,
per fer front a un munt de respostes buides,
lluitarem a contracor contra una horitzontalitat
d’honestedat dubtosa
endolcida per la comoditat,
pel confort d’un llit domesticat.

Lluitarem cada matí.
Lluitarem.








VIII. Migració


S’han perdut lletres i punts,
s’han perdut fets tinta negra
entre els llençols del meu llit
quan jo dormia aquesta nit.

S’ha fos el text del llibre,
li han quedat els fulls en blanc,
tots els mots s’han esfumat
cap a la inexistència han migrat.

Oh, mon dieu!, han volat?

És així com es decanten
algunes voluntats,
idees, propòsits, fets o records.
S’esvaeixen, se’n van.
Es dilueixen; queden atrapats
dins el cofre dels buits errats,
els engoleix el pou de l’oblit.
Queden atrapats i al fanal encès es cremen.

Ai, mira ves, ja no hi és.






IX. No depèn


No depèn de la teva mirada
el ritme còsmic del univers.
No depèn del teu crit
el bordar del gos famèlic.
No depèn del teu gust
el nom que et van posar.

Si mires, però, el ritme còsmic,
t’agrada el teu nom
i fas callar el gos,
et trobarà la vida un xic més amable.







X. Paisatge des de Castellet



Un camí de sorra i pedres,
fang ressec, pols i roderes,
vinyes totes pàmpols i circells.
El raïm verd, encara petit
esdevindrà amb el temps vi.
Majestuós, el Castell ho domina tot:
camps, conreus i el Pantà de Foix.
No lluny del mar, paisatge d’interior.





XI. Poema d’ikebana


Poema d’ikebana:
tres flors, dues fulles i una branca.

Espai buit,
aire pel mig.

Aigua, aire.

Una fulla tremola,
l’altre la consola.





XII. Si no cambiamos el rumbo


Si no cambiamos el rumbo,
llegaremos al destino
hacia el cual nos dirigimos.

Proverbio chino,
(Leído en el escaparate de la tienda “Panama Jack”)







¿Podemos cambiar el rumbo?
¿Qué rumbo podemos cambiar?
¿Cuál es nuestro destino?
¿Es un azar el destino?
¿Es el destino un azar?
¿Nos dirigimos a algún lugar?
¿Quién se dirige hacia dónde?
¿Es el proverbio verdad?
¿Qué es un proverbio?
¿Se puede preguntar?
¿Saben los chinos proverbiar?
¿Es alguien capaz de opinar?
¿Podemos el proverbio obviar?


Si obviamos el proverbio
podremos ya caminar
sin dudas ni cambios de ruta,
sin ambages, dilaciones o vaivenes.
Avanzando,
avanzando entre algunos parabienes,
avanzando con destreza en el paso,
armonía, sencillez y presteza en los pies.

Avanzando.




XIII. Soñar



Al anochecer, cerrar las rejas del jardín.
Al anochecer, cerrar las pestañas, y a dormir.

Soñar que hablamos mil lenguas,
que un quetzal sobrevuela nuestra sombra,
que los ritos nos colapsan argumentos,
que los mitos descubren sus debilidades,
soñar que una docena de sardinas
se baña en flor de sal y aceite de Jaén
danzando un bolero en nuestro plato.
Soñar que hemos cerrado las rejas del jardín.
Y que ya nada nos va a despertar.

Soñar.




XIV. Suem


Suem netejant l’herba morta
per què s’oxigeni la gespa
mentre les gotes reguen el sòl.

Hi creixeran herba i gespa de nou
i augmentarem l’esforç
per regar amb suor tot el nostre entorn.




XV .Trobarem a faltar el teu somriure, el teu plomall...



Capbussó emplomallat,
víctima de la grip aviar.
Cadàver pels noticiaris,
au de palla
per omplir informatius,
mort innocent
en mans d’un virus d’origen dubtós,
ressò populista i tractament penós.



















S’ha acabat

No comments: