Quart recull de subtileses, evidències i estereotips

Quart recull de subtileses, evidències i estereotips
Quart recull de subtileses, evidències i estereotips
Quart recull de subtileses, evidències i estereotips
Quart recull de subtileses, evidències i estereotips
Quart recull de subtileses, evidències i estereotips
Quart recull de subtileses, evidències i estereotips
Quart recull de subtileses, evidències i estereotips
Quart recull de subtileses, evidències i estereotips










JULIOL 2006 IBM










Captarem del cel la transparència


Captarem del cel la transparència,
i una certa versatilitat en batejar-lo
se’ns permetrà en funció del nostre punt de vista,
la prèvia preparació o la seva aparença.

Fruirem en contemplar els estels,
navegarem sota llur influencia,
i ens atorgarà la carta astral virtuts
mentre els satèl·lits i els astronautes,
gestionats i interpretats pels astrofísics,
veuran la Terra des d’allà amb contaminació lumínica
i ones microones i ones microones i ones microones
i ones microones i ones microones i ones microones



biuuuuuuuuuuuubiuuuuuuuuuuuuuuuubiuuuuuuuuuu
Contact contact f4-l274 contact iuuuuuuuuuuuuuuuu
Iuuuuuuuuuu brbrbrbr ;;;;;;;;; iu iu iu iu iu contact.....
fiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuufiuuuuuuuuuuuuuuuuuuu









Dràstica és la calor



Dràstica és la calor
que ens castiga el benestar,
ens fa suar a tothora,
ens avorreix els informatius,
dona entitat profunda a l’estiu
i ens aixafa al sofà.

Descarta la barbacoa,
ens convida al xiringuito,
obre portes i finestres,
incrementa el consum d’aigua
i ens polaritza l’atenció
com si fos noticia espectacular
que al juliol faci calor canicular.








El pruner


Ha envellit el pruner.
El condemna a mort la pròpia existència;
té els dies comtats, la collita caducada,
un invasió al tronc de líquens
i resina enquistada a les branques enlairades.

Una escorça a voltes esberlada
lluint grisos iridiscents, canviants segons l’hora,
posa un to adust, fosc i elegant enmig del verd de l’herba
i els branquillons encara poblats de fulles,
algunes ja disfressades extemporàniament de tardor,
les més, vestides de primavera encara, fruint de la claror,
moviment a compàs d’una brisa refrescant.
I la soca gran, farcida, tot volum, entra majestuosa a la terra
com si fos intemporal sa imprescindible funció.

Ha envellit el pruner.

Prescindirem d’aquelles prunes grogues madures
d’anys passats, les senceres i les encetades,
doncs eren també banquet de festa pels ocells.
Prescindirem d’aquella melmelada color ambre
que durava fins ben acabat el sempre llarg hivern.
Prescindirem d’una ombra generosa
que agraíem amb delí i un llibre cada dia d’estiu.

Prescindirem per sempre més del pruner.

I el seu buit serà ocupat per l’aire,
pel silenci més flagrant, per l’oblit,
i el seu no hi és serà infinit.




No creix la gespa enguany


No creix la gespa enguany,
ha esdevingut bonsai per mor de la sequera.
La terra no pot pas ser generosa:
resseca i eixuta sota un sol apegalós
imprudent i omnipresent dia a dia
ha deixat minsa l’alçada de l’herba.

M’afanyo a regar cada tarda
i l’aigua juganera pinta l’arc de Sant Martí.
Visió dels set colors assolellada!








Pasa el tiempo

Pasa el tiempo ajando proyectos
impulsando creces, sedimentando acosos,
conservando azares, disfrutando pieles,
filtrando tal vez miradas de largo alcance…

Pasa el tiempo restaurando infancias,
traicionando tonos, memorando fragancias,
obviando historias, presentando acciones,
pintando rictus, modelando facciones, saltando el orden,
desordenando agendas, fisgando alardes, ahuyentando niebla,
prometiendo cambios, oxidando bisagras, generando canas,
abduciendo gozos, borrando caminos, dibujando mapas,
floreciendo plantas, sumergiendo cofres, escribiendo claves,
camuflando mares, mareando llaves, reencarnando voces,
minando agilidades, rimando miradas con las visiones claras,
amarilleando papeles, expiando culpas, fondeando ganas,
oreando modas, alejando fotos, invalidando modos,
fundiendo estimas, aclarando cielos, orillando prisas,
marcando salidas, olvidando entradas, marginando nadas,
reinventando arte, arrinconando frases, facilitando enlaces,
embarcando posos, ubicando adornos, evocando dudas,
excavando pozos, olvidando destrozos, abriendo pasos,
escogiendo trazos, permutando luces, virando deseos,
justificando esbozos, contrariando esperas, bañando cuerpos,
diseñando nubes y claros en la selva que habitamos.

Pasa el tiempo.



Pollissos


Un munt de rebrots perjudicials
surten sovint a la soca del llorer,
són els invasius pollissos ;
creixen vigorosos al voltant de l’arbre
per no arribar a ser mai res.

Cada pollis és un perill,
cada pollis, una amenaça:
li treuen força al creixement,
deixen l’arbre desvalgut,
sacrifiquen sa salut
per no arribar a ser mai res.


Cada soca té els seus pollissos,
cada ésser els seus delimitadors,
cada persona els seus rebrots desgastadors.






Tampoc avui ha plogut


Tampoc avui ha plogut
malgrat el núvol gegant
que m’amenaçava el passeig
aquesta vesprada.

Els meus congèneres,
altres animals i totes les plantes
desitgem una pluja refrescant.

Ens agradaria ara mateix
que arribés una tempesta per sorpresa,
passant dels meteoròlegs, obviant ses previsions.

Ens agradaria ara mateix
veure ennegrir-se el cel,
i ventant els braços amunt
rebre una gotellada
que ens fes mig tancar els ulls,
recollir corrents els coixins de les cadires del jardí,
i entrar fragorosament a casa per tancar els vidres nets.

Ens agradaria rebre sota una pluja generosa
la foscor d’aquesta nit sense lluna i xafogosa.



Tinc un entreteniment



Tinc un entreteniment
millor que fer sudokus,
encreuats o passatemps,
és fer poemes, rimar paraules, escriure mots.

No sé si és art,
no sé si és poesia,
sí sé que és plaent necessitat.

No calen estris, no cal espai,
ni pintures, ni piano, ni estudi, ni pinzells,
tant sols els dits sobre el teclat
que fan a cada moment un àgil ball
i s’escriuen les paraules ordenades,
surten col·locades a la pantalla
quasi sempre ben rimades
expressant idees i pensaments dins d’elles,
frases fetes, evidències deliberades entre trampes camuflades
i m’obliguen a un esclavatge del que no em puc alliberar.

Ara venen i s’acumulen i demanen agilitat,
agafen de sobte sobre mi autoritat
i maneguen com elles volen ma voluntat,
són les paraules que cauen soles, amb autonomia,
amb prepotència, amb sobrietat, i com el raïm de la parra pengen de l’ordinador amb aquella naturalitat que a ningú estranya.