De sol a sol

Desaparegut el sol
la foscor amenaça,
ha quedat llum encara...
La va engolint la nit.
I es conserva al cel
com claraboia il·luminada
fins que s’apaivaga amb ma mirada
per devenir introspecció.

És l’hora sense nom
en que juguen els raigs
a fet i amagar amb les ombres
i a tocar i parar amb els gats
fins que, ja molt més tard,
vol intervenir la lluna
per fer-se la reina
i guanyar el campionat.


I ara ja hem entrat
a una altra etapa
en que les ombres dormen,
el silenci és absolut
i els somnis engeguen el futur.

I a la següent fase
sona impertinent
la despertada a l’alba
per ressuscitar una altra vegada
a la vida pelegrina farcida de sons,
d’aromes, de llums, de cafè i de sol.