Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips

Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips
Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips
Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips
Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips
Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips
Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips
Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips
Tercer recull de subtileses, evidències i estereotips












JULIOL 2006 IBM




Con las dudas a cuestas


Ganamos partidas,
perdemos combates,
salimos triunfantes
o perdemos la fe…

Pero siempre, siempre,
seremos pensantes
y la victoria será
caminar por el mundo
con las dudas a cuestas
en pos de alguna verdad.





Concentrado de jazmín


Anochece de nuevo.
No hay sorpresa.
Pasa otra vez lo habitual;
pero una inflexión sensorial
reclama poética alarma.

Rememoro un aroma
que me engulle a anteayer:
concentrado de jazmín.
Es el perfume que hoy desprende el jardín.

Y es un paseo en Sevilla,
y es un collar de la India,
(esas flores frescas de cada día)
y es la trampa de un archivo infame
que juega con mi recuerdo para no acabar de ubicarme.

Me pasea, eso sí, por toda la Tierra,
por las luces de mil puntos cardinales,
por interminables y frecuentados canales,
por sabanas y selvas y estepas salvajes,
por muchos tiempos, por algunos lugares…

Me pasea.





Controvèrsies caducades



Les controvèrsies venen envasades en llauna,
i queden totes emmagatzemades al fons del celler.
Passen allà un indeterminat temps,
dies clars de sol i nits fosques de lluna.

I quan les obrim- si tenim l’eina apropiada-
sovint veiem que estan florides, que han caducat
o han perdut l’atractiu que els hi atorgava l’honor
de ser llarg temps conservades.

Són ja llavors controvèrsies caducades.





Els eucaliptus



Escorça canviant,
branques amb ball
a caprici d’una brisa quasi quieta.

Balanceig, balanceig.

Fulles fines verticals del gris al verd
passant per un taronja esporàdic;
altius els eucaliptus
amb flors dissimulades
i pol·len a l’aire constantment.

Parada i fonda per ocells,
trama vegetal que juga amb el cel.

Balanceig, balanceig.





Les da volumen la luz


Les da volumen la luz,
de noche son siluetas,
son grandes manchas negras…

Sólo al amanecer el sol
le concede entidad y nombre
a cada árbol de tu bosque,
y es entonces cuando ves
el verde nuevo de otro brote,
la telaraña entre las ramas,
la fisura en la corteza
o ese nido a medio hacer.


Les da volumen la luz,
de noche son siluetas.



Marxeu a les muntanyes


Marxeu a les muntanyes
per trobar frescor ambiental,
vols d’ocells que surten a la guia,
i el verd que pintarà amb alegria
la laborable tasca de cada dia.






Obrim els ulls


No ens deixem vèncer per tòpiques raons.
Descansem fins a cansar-nos de jeure,
fruïm del no fer res fins al nihilisme més complert,
copsem els ritmes del núvols transhumants,
obrim els ulls a la contemplació
i pugem les espatlles quan ens demanin opinió.

Cadascú té dret al seu espai d’abstenció,
tots hem d’aprendre a no respondre quan cal.
Les paraules són per parlar
i el silenci per callar.

O per pensar, per somiar, per pintar,
per decorar la vida extrema,
per caminar saltant fronteres,
per levitar entre paral·leles,
per guanyar les nostres batalles...





Parla la ràdio, parla

La feixuga labor d’assabentar el teu intel·lecte
dels processos cruels penosos i dramàtics
que fan del dia a dia constant informació,
es tradueix cada hora en una trist actualitat.

Parla la ràdio, parla, entre sintonies familiars
i ens evidencia sovint que encara no som humans,
que som molt a prop dels avantpassats trobats a Atapuerca.
Que en Carbonell quan ho diu, ho encerta.







¿Tiene alféizar tu ventana?


¿Tiene alféizar tu ventana?
¿Posee tu puerta quicio?
O tal vez carezca tu casa de puertas o ventanas.
Quizás no tengas ni casa.
A lo mejor no eres nadie,
ni tienes nada, ni eres.

Tal vez creíste ser alguien.

Alféizar y quicio: dos lujos
al alcance de los que son
algo más que sonidos en el aire.





Tornar a començar


Abelles, papallones,
mosques i borinots
volen de dia sota el sol,
voltant les flors,
i entre el capvespre i la nit
actuen els voraços mosquits.

I després, els grills,
amb sa nocturna cridòria
posen ritme al temps fosc.

Indici de son,
inici del somni.

Fins l’endemà
per tornar a començar.

Abelles, papallones,
mosques i borinots
volen de dia sota el sol,
voltant les flors,
i entre el capvespre i la nit
actuen els voraços mosquits.