Dossier de primavera

Dossier de primavera I Ja torna a entrar la primavera per la sala d’espera, l’empeny el cicle natural per apadrinar la floració d’aquesta anyada, per combatre foscors a les nostres contrades, per reintentar el disseny de l’aire càlid i el vell diagrama del retard crepuscular. II Ens porta llum a dojo. I aigua del desgel. I de l’any nou una festa a l’antiga cultura persa. I flors d’harmonia declarada pels fruiters i els prats d’alçada. I el saber-nos vulnerables als fenòmens que l’atzar ens regala. I tornar a voler respirar al ritme de cada nova albada. I de nou mirar al cel per endevinar que l’equinocci, -malgrat certes malintencionades opinions- ens dibuixa l’esperança en vies il·luminades pels raigs generosos de l’astre solar. III Obrir les finestres al matí per llençar els papers esgrogueïts. Obrir les finestres al matí perquè entri el refilar del tallarol de casquet, l’aroma de les herbes, el vent de pluja si s’escau o el sol ja apaivagat de mitja tarda. Obrir les finestres. IV Combatre amb indiferència l’astènia, restituir al portal de casa el cartell de benvinguda, sentir la ràdio que sona al celobert, sopar un remenat d’espàrrecs i passejar del bracet de l’emepetres. V Recitar amb l’embranzida de la vida els noms de les noves espècies trobades a Borneo que han existit, com les de sempre, tot el temps d’abans. Descriure l’espera del record. Descriure el desig de l’oblit. Descriure el record de l’espera. Descriure l’oblit del desig. I recordar que ens queda la paraula per a exiliar del cervell els fracassos hivernants i desterrar els malsons ja caducats. VII I anar acumulant els estris inservibles per fer gran la foguera de San Joan quan l’estiu destitueixi el reeixir primaveral.